Francesc Cabiró, escritor y fotografo, ha realizado cursos de escritura, tanto de técnicas narrativas en general como específicas de novela, en la Escuela de Escritura del Ateneu Barcelonès. En 2017, la mezcla entre fotografía y escritura le hizo entrar en el ámbito editorial, primero con una selección de apuntes de su blog, y después con una recopilación de poemas sobre el parque romántico de Ca l’Arnús en Badalona, que le ha sido también fuente de inspiración para su primera novela.
En septiembre de 2022 se sumó a la Asociación BDN Escriu, para pasar al poco tiempo a formar parte de la Junta directiva, en calidad de secretario.
Exalumno del centro FotoEspai, de Barcelona, ha participado en diversas exposiciones colectivas, así como en las individuales “Perfiles cotidianos” (2010), “Arnús-Solei o los caprichos de la luz” (2013); y, ya recientemente, “Escenarios de novela” (2023), esta última combinada con textos de su novela LA CHICA DEL PARQUE.
QUATRE POEMES DEL POEMARI
VAPOR D’ALÈ
de Francesc Cabiró.
LinX edicions
(abril 2025).
PASSAT, PRESENT, FUTUR
Un retall de memòria,
nítid o difús,
portador de guspires enceses,
vigilants,
amagades al cervell.
Una olor,
alguna conversa,
un clam, un crit,
aquell instant fugaç
que s’endevina.
Ara ja no plou
i els arbres han crescut,
les certeses hi són,
però més encara els dubtes,
aparcats a un paradís contradictori.
Sempre fa fred,
a voltes escalfor,
i m’ofego en un got d’aigua,
però és l’ocell qui m’assenyala
el trajecte millorable.
El temps avança
ferm i decidit,
no pregunta ni respon,
i empeny a una incertesa
farcida de projectes.
Donant pistes, de vegades
perceptibles,
em remou amb les urpes,
insistent,
l’eterna aspiració de voler ser.
NITIDESA
L’aire és tan net
que gairebé fa por.
Trobo a faltar les partícules
que amaguen l’evidència.
M’espanta veure
noves formes
que em costa reconèixer.
L’aire és massa net avui.
El fort vent
ha vingut a llevar-me
la cuirassa.
M’ha volgut deixar desprotegit.
PERSPECTIVA
Unes simples llambordes,
un carrer conegut,
una paret desmanegada,
poden ser elements més evocadors
que un fabulós paisatge.
Una perspectiva que s’allunya,
però que t’acosta al punt de fuga.
Calor de juliol.
Fileres d’arbres, clements,
aturen la radiació.
La noia se’n va, és el seu destí;
i el meu, atrapar-la dins l’objectiu,
abans que es fongui en un horitzó
que, ni ella ni jo, no podrem veure:
el trajecte és infinit.
AQUESTA NIT
Miraré d’escriure
un poema, aquesta nit,
mentre els meus ulls cansats
fan pampallugues.
Intentaré, malgrat la son,
articular paraules,
mots que tinguin l’amabilitat
de voler sortir, catapultats, de l’inconscient.
Feixuga labor,
difícil equilibri, transitar
per aquests minuts nocturns d’espera,
abans que un tel boirós
s’escampi, colpidor,
per les neurones ja gairebé apagades.
Malgrat tot...,
tractaré d’escriure el poema, aquesta nit.
En el Club Poético de Irredimibles se dan cita poetas inéditos, poetas publicados, poetas amateur, poetas noveles, poetas profesionales, rapsodas y quienes se acerquen al mundo de la lírica en cualquier formato de la mano de Victoriano Campo y Laura Márquez.
Victoriano Campo